Apunts (tremolosos) de presentació

Va ser un fenomen estrany i sobtat. Encara ho podem llegir a les pàgines esgrogueïdes de El eco de la provincia: diario conservador-liberal del 25 de novembre de 1879. Diumenge al matí, als canareus i canareves els havia fet l’efecte que l’atmosfera canviava. En un tres i no res, el termòmetre va enregistrar una davallada de cinc graus centígrads.

La nit del dilluns al dimarts 17 de novembre de 1879, a les 2 de la matinada, Alcanar va patir un fort terratrèmol. Segons el Catálogo sísmico de la Península Ibérica(880 a.C. – 1900), va assolir una intensitat V en l’escala Mercalli. Això vol dir que tothom el va sentir, al carrer i tot, que diversos objectes es van bellugar o van caure... i que manta gent es va despertar i es va espantar de valent. 

Si fa no fa, com amb els “microsismes” d’aquests últims dies, que amb els de 4.2, 4.1, 3.9 i 3.7 graus de l’escala Richter -cases que cruixen, armaris que s’obren, gossos que borden-, ja han assolit la categoria de terratrèmols. 

Feia temps que m’ho deien: “Per què no fas un bloc?”. Senzill. Sense pretensions. Si més no per a anar-hi posant a l’abast de més gent un grapat de textos publicats d’anys ençà a Lo Rafal, la revista independent d’Alcanar que compleix un quart de segle fadrina sense casar-se amb ningú –més que siga perquè tothom es queixa per trobar-la favorable a l’altre.

 

Vol ser un bloc dedicat principalment a la història local. Al nostre patrimoni històric i natural. A diversos aspectes de la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. A la literatura i a l’art. I a tot allò que calgue. Il·lustrat amb fotografies, plànols, mapes, dibuixos... La periodicitat de les entrades rai, no ens acaça ningú.

Sap mal d’haver d’encetar-lo ara, enmig de l’ensurt i amoïnament generals que han provocat els sismes relacionats amb la injecció de gas matalàs al cau marí del Castor. 

Després d’haver escoltat per primer cop el ministre Soria i la exsecretària d’estat de Canvi Climàtic, Elena Espinosa, ens vam baixar de la xarxa la Declaració d'Impacte Ambiental de 23.10.2009. Com que se’n parla i se’n parlarà, ens la mirarem, per si de cas en podem treure l’entrellat i en acabat fer-ne cinc cèntims.

Vaig assabentar-me mentrestant d’un estudi que el doctor C. Frochlich, de l’Institut de Geofísica de la Universitat de Texas, va publicar al maig de 2012. Two-year survey comparing earthquake activity and injection-well locations in the Barnett Shale, Texas és fruit de dos anys de feina. Frochlich ha comprovat l’activitat sísmica i els pous d’injecció a l’àrea del Barnett Shale, una formació geològica de roques sedimentàries amb importants reserves de gas natural. Hi llegim algunes coses que no resulten gens tranquil·litzadores:  

"Això suggereix que els terratrèmols causats per injeccions són més comuns del que generalment es reconeix. [...] Una hipòtesi plausible per a explicar aquestes observacions és que la injecció només desencadena terratrèmols si els fluids injectats aconsegueixen arribar i alleugen la fricció sobre una falla pròxima i convenientment orientada que està experimentant tensions tectòniques regionals. Per a provar aquesta hipòtesi caldria identificar les regions geogràfiques en què s’ha interpretat la informació disponible sobre l’estructura subterrània per tal de determinar si hi ha falles a prop dels pous d’injecció sísmicament actius i sísmicament inactius.”

No sembla que en el cas del projecte Castor hi esmercessen gaire temps, en tot això. 

A primer cop d’ull, la declaració d’impacte ambiental (DIA) només fa al·lusió expressa al risc sísmic en ocupar-se de les consultes prèvies per a determinar l’abast de l’estudi d’impacte ambiental. Entre les contestacions dels organismes consultats, esmenta la de l’Observatori de l’Ebre. Diu que aquest “considera que s’ha d’estudiar la freqüència i magnitud de l’activitat sísmica incloent-hi proves que asseguren que les pressions a causa de la injecció no causen fractures a les roques”. 

D’antuvi fa l’efecte que quan se’n va fer l’avaluació d’impacte ambiental el més calent era a l’aigüera. Però el cas és que la normativa de la Unió Europea al respecte –i de retruc l’estatal que la transposa i desplega–, tal com s’ha reconegut fa uns dies, pateix d’importants insuficiències quant a la presa en consideració del risc sísmic en aquell procediment. Per això diuen que la DIA del projecte Castor va complir la normativa comunitària. Beatriz Navarro, en un excel·lent article publicat aquests dies a La Vanguardia, ha pogut presentar el risc de terratrèmols com un veritable “buit” de la llei europea. 

Més xocant encara: aquest dimecres al Congrés dels Diputats va debatre’s el nou Projecte de Llei d’avaluació ambiental. A fi de bé i per tal que casos com el del Castor no es tornen a repetir? Vosaltres mateixos: en comptes d’això, els de Rajoy han rebutjat les esmenes de l’oposició i s’han encapit a mantenir un text que limita la participació ciutadana en els procediments simplificats d’avaluació ambiental dels projectes, permet aprovar-ne alguns per llei sense necessitat de fer-hi l’estudi d’impacte ambiental... i uns quants disbarats més. El més gros: segons ha assenyalat una diputada, amb la llei que pretén aprovar el PP, ara els magatzems de gas com Castor es tramitaran per la via simplificada.

Toca’t el nas i balla, i prega per les animetes! 

Una paradoxa final. L’altre dia em truquen de Barcelona. Enmig de la conversa s’esmuny una obvietat: en tant que adés cap de la Via Catalana, adés escenari dels lamentables, escandalosos serrells del projecte Castor... al cap i casal ja tothom ja ha après a ubicar Alcanar! 

Darrerament aquesta costa púnica la tenen més vista que el TBO. En un altre moment bé que ens hagués fet gràcia, això. Ara potser necessitarem l'assistència del professor Franz de Copenhague per a deslliurar-nos del Castor.