Tradueix

D'avui a molts anys, Alcanar!


El proper 28 de febrer farà 775 anys de l’atorgament de la carta pobla d’Alcanar. A l’octubre de 1984, per tal de publicar-la al programa de les Festes Quinquennals, vam fer-ne una traducció del llatí al català que hem revisat recentment


Fou  aquella traducció del 1984 la que Joan-Josep Sancho va llegir amb to solemne, davant del bisbe de Tortosa, alts càrrecs de la Generalitat i d'altres administracions i la munió de gent que omplia l’església parroquial. Aquell dimarts 28 de febrer de 1989 van culminar els actes que una comissió tan activa com participativa, creada a l'efecte per la regidoria de Cultura, havia organitzat en commemoració del 750è aniversari del document fundacional de la ciutat: la carta de poblament.

També va tenir lloc el I Congrés d'Història d'Alcanar. A la primera de les seues ponències, els doctors Mª José Carbonell i José Trenchs van avançar que "la Carta de Població d'Alcanar no presenta cap característica especialment diferenciadora de les que al voltant de 1200-1250 es van donar a la Catalunya Nova o al Nord del País Valencià". Tot seguit ambdós paleògrafs van fer-hi una breu  anàlisi diplomàtica del document: el protocol (amb la invocació, la notificació, la intitulació i la direcció), el text (en què s'estableixen la concessió, el lloc on es troba, els límits territorials, les condicions que s'hi fixen, etc.) i, finalment, l'escatocol (amb la datació i les signatures dels atorgadors, dels testimonis i del notari que va deixar per escrit la carta i en va donar fe).

Aquí no cal que entrem en més detalls. Només apuntarem el significat d'alguns termes per tal de fer més entenedora la traducció de la carta:
  • Mestre: superior d’un orde militar, en aquest cas de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
  • Castellà d’Amposta: càrrec de govern de l’orde de l’Hospital a la Corona catalanoaragonesa.
  • Comanador: era la dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde (a l’orde de l’Hospital se l’anomenava preceptor).
  • Senescal: conseller del mestre de l’orde, a qui substituïa i representava quan era absent.

Escut del castellà d'Amposta segons l'armorial de Gelre (f. 63v), de finals del segle XIV

El document es troba publicat a la magna obra del doctor Josep Maria Font i Rius, el nostre professor d'història del dret a la Universitat de Barcelona, Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. D'allí ens el vam fotocopiar, amb la intenció de traduir-lo del llatí, allà per l'any 1980.

Ja hi especificava el doctor Font i Rius -a qui l'Ajuntament d'Alcanar va convidar per a la inauguració del I Congrés d'Història- que de l'original de la carta de població se'n conserven un parell de còpies a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid: una feta l'any 1384, enregistrada en el Còdex 662-B, fol. 169; l'altra, datada el 20 d'abril de 1763, va ser cosa del  notari i prohom canareu Miquel Fibla.

Aviat ja farà segle i mig que va perdre's l'original de la carta que es guardava a l'arxiu municipal. També n'hi havia una còpia al Liber Canari ("Llibre del Canar"), però es va cremar en un incendi.

Amb base en aquelles còpies que se'n conserven, el canonge Josep Matamoros va fer una transcripció i una traducció de la carta al castellà per a la seua Historia de mi pueblo, Alcanar (1922).
 

"SCILICET ESCANAR QUI EST IN TERMINO CASTRI ULLDECHONE..."


Val a dir que alguna paraula del document no ha resultat pacífica del tot: «scilicet Escanar [o hi diu Estanar?] qui est in termino castri Ulldechone». Se l’ha transcrit com Escanar, però també com Estanar. Si efectivament fos així i derivés del llatí stagna, per a designar un lloc ple de llacs, estanys, etc., llavors la seua traducció més literal (tot i que és dubtós que resulte gaire correcta quant a la invenció del substantiu col·lectiu) potser seria aquesta... Tanmateix, la transcripció més plausible és sens dubte Escanar. Per moltes raons.

Els articles salats, derivats d’ipsu(m), ipsa(m), van aglutinar-se al nom que precedien allí on els dits articles van caure en desús. Així, aquell primitiu Escanar no seria més que la primitiva catalanització d’ipsu(m) Canar(ium), a traduir igualment per el Canar (més ben dit, lo Canar, en dialecte tortosí). Per això la mateixa carta diu més avall: «… dictum Canar habeant».

Encara ho abona més una suggestiva precisió que incorpora la versió catalana de 1261 dels Furs de València: «aquests són los térmens del regne de València: del Canar de Uyldecona, que és riba la mar, axí com va lo riu ensús».

"Estanyar" (?), "Escanar", "Canar", "Canyar d'Ulldecona"... Els noms més primerencs de la vila fan pensar en un seguit de vacil·lacions i/o confusions, potser provocades pel caràcter costaner del terme canareu, en què abundaven tant els canyars com els estanys




Heus aquí la nostra traducció de la carta al català:

«Document de població del lloc del Canar:

En honor de Déu Totpoderós,
Pare, Fill i Esperit Sant,
amén.


Sàpiguen els presents i els venidors que nos, fra Hug de Folcalquer, mestre del Sant Orde de l’Hospital al Regne d'Aragó i a Catalunya, i castellà d'Amposta, després de prendre consell i àmplia deliberació dels nostres germans –és a saber, de fra Ramon de Savellà, comanador d'Amposta i Ulldecona i així mateix de tota la frontera, de fra Pere de Savellà, sotscomanador d’Ulldecona, de fra Bernat de Cabra, senescal, de fra Bernat de Gelida, de fra Garcia Esparre, de fra Esteve de Salbà, de fra Ramon Decis, comanador de Cervera, i de molts altres dels nostres germans–, us donem a Bernat de Terraçola, Pere de Vallsera, Ramon de Safont, Martí de Casals i Ramon Llop, i a tots els altres pobladors presents i futurs, aquell Escanar
[Estanyar?] que està dins del terme del castell d'Ulldecona, a fi que vosaltres, els més amunt esmentats, el pobleu i hi envieu vint-i-un pobladors perquè, juntament amb vosaltres, posseïsquen el dit Canar.

Per això us donem per a sempre el lloc esmentat, per tal que us hi establiu, als vint-i-un pobladors i a les persones que us hi succeiran. Us lliurem també les serres i les planes, els boscos i la fusta per a tots els vostres usos personals i de la vostra gent, tant per a fer cases com per a les altres necessitats que hi tingueu.

Així mateix, us en donem els prats, els pasturatges i els animals de caça, amb la finalitat que totes aquestes coses les tinguésseu vosaltres i també tots els vostres descendents després de vosaltres, lliurement i francament, amb totes les seues entrades i sortides, amb totes les seues pertinences des de l'abisme fins al cel, tal i com estan i es comprenen en el territori existent des de la Punta de Benifallim fins a la riera d'Ulldecona, i segons s’hi va per la serra de la Talaia que es diu de Montsià i es passa per la Vall de Pins aigües vessants a la mar.

D’una altra banda, us lliurem les aigües dolces i les salines per a tot allò que hagueu de menester.

Us donem totes aquestes coses susdites a tots vosaltres i als vostres descendents per a sempre, segons els bons usos i furs i costums d’aquell castell d'Ulldecona, perquè els observen i complisquen tots. I, tal com us lliurem per a sempre totes aquestes coses, us les concedim amb franca i lliure intenció, i sense cap engany ni maquinació per part vostra, a fi que les tingueu en ferm i en plena possessió i per dret propi, perpètuament i íntegrament; però de manera que no hi sigue mai menyscabada la sagrada fidelitat que deveu a l’Orde de l'Hospital.

Una vegada enllestit tot això, serem per a vosaltres i els vostres descendents molt bons governants i bons senyors, i us estimarem sempre i us honrarem, i defensarem sempre, per tot arreu i en la mesura de les nostres possibilitats i les de la nostra gent, les vostres persones i els vostres béns com a propis vassalls que ens sou i benvolguts de bo. 


El blasó de la ciutat conté la creu de vuit puntes de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, senyors feudals d'Alcanar


Per això nosaltres, tots els pobladors, per raó de tot l’exposat més amunt, per nosaltres i pels nostres descendents convenim a ser-vos i romandre-us lleials i fidels en totes les coses pels segles dels segles a vosaltres, senyors nostres –és a saber, a fra Hug, castellà d'Amposta, i a tots els frares de l’Orde de l’Hospital presents i futurs.

Això es va formalitzar la vigília de les calendes de març de l’any mil dos-cents trenta-vuit [= 28 de febrer de 1239].

Sig+natura de fra Hug de Folcalquer, castellà d'Amposta.

Sig+natura de fra Ramon de Savellà, comanador d'Amposta i Ulldecona.

Sig+natura de fra Pere de Savellà, lloctinent del comanador d'Amposta i Ulldecona.

Sig+natura de fra Bernat de Cabra.

Sig+natura de fra Bernat Gelida.

Sig+natura de fra Garcia Esparre.

Sig+natura de fra Esteve de Prades.

Sig+natura de fra Esteve de Salbà.

Sig+natura de fra Ramon Decis, comanador de Cervera.

Tots els quals ho lloem i signem i preguem als testimonis que ho signen.

Sig+natura de Pere Ferrer; sig+natura de Guillem de Forcadell; sig+natura de Guerau Domènec; sig+natura de Pere de Miralles, testimonis.

Sig+natura de Guillem Balaguer, notari públic d’Ulldecona, que va escriure-ho».

Per cert: a ningú li xoca que hàgem traduït l'any "mil dos-cents trenta-vuit"... per 1239?
Ai cabàs! Quin joc de mans és aquest?

En parlarem en una propera entrada del bloc. 


Cap comentari:

Publica un comentari