Tradueix

28 de febrer "de l'any 1238"... però de l'Encarnació!

Fa vint-i-cinc anys, en parlar-se de commemorar el 750è aniversari de la carta de població, la data d'aquesta va aixecar una gran controvèrsia a Alcanar


A la seua Historia de mi pueblo, el canonge Josep Matamoros Sancho  ens ofereix una versió castellana de la primera carta de població d'Alcanar, atorgada per Hug de Folcalquer, castellà hospitaler d'Amposta.

Matamoros la hi esmenta diverses vegades. A l'hora de datar-la , tradueix "actum est hoc pridie Kalendas Martii anno MºCCºXXX VIIIº" (pàgina 259) d'aquesta manera: "Dado a primero de las Calendas de marzo del año MCCXXXVIII".

Kalendas -acusatiu plural, en nominatiu Kalendae- és la paraula que en llatí es fa servir per a designar el primer dia del mes. Per tant, l'expressió Kalendas Martii significa "el primer dia del mes de març". D'aquí la datació que en fa el canonge... val a dir que caient en una certa precipitació.

Fa una pila d'anys, en un article una mica enrevessat que vam  publicar al butlletí informatiu Alcanar de maig de 1980 (pàg. 32), ja vam posar de manifest que l'autor de Flores marchitas va descuidar-se de traduir la preposició d'acusatiu pridie, que significa "el dia ans", "la vespra".

I la vespra del primer de març és el 28 de febrer. Alcanar -vam deduir amb un pensament d'ironia- tenia un dia més!

Pel que fa a l'any, n'hi ha prou a llegir les xifres romanes: 1238. O no?

"Anno ab Incarnatione Domini..."


El cas és que al cap de poc vam poder comprovar com, a la seua magna recopilació Cartas de población y franquicia de Cataluña, el professor Josep Mª Fons i Rius datava la carta pobla d'Alcanar, efectivament, el 28 de febrer... de 1239!

Instrumentum populationis loci del Canar: la carta de població atorgada el 28 de febrer de 1239 (l'hem obtinguda a partir de la reproducció que van incloure els doctors Mª José Carbonell i Josep Trenchs en la seua ponència inaugural del I Congrés d'Història d'Alcanar, al febrer de 1989)

Alça, 1239! Que no devia tractar-se d'una qüestió de cronologia? De la data a partir de la qual en aquell temps es començaven a comptar els anys?

Justa la fusta.

Tot i que a Roma l’estil cronològic més utilitzat va ser el de la Nativitat, alguns papes del segle XIII van utilitzar el de l’Encarnació, una festa fixa que se celebra el 25 de març. L'Encarnació va donar lloc a un estil cronològic molt estès a l’Edat Mitjana, que s’expressa en els documents com a anno Domini, anno ab Incarnatione Domini, anno Incarnationis, etc. En la seua modalitat de càlcul florentí -es deia així per ser propi de Florència i bona part de la Toscana-, el van fer servir també a la cancelleria carolíngia.

De la banda meridional de l’imperi de Carlemany aquesta manera de comptar els anys va passar als comtats catalans. El Concili de Tarragona de 1180 va ordenar que s'utilitzés.

Segons aquest càlcul, si volem convertir a l’estil modern o era cristiana qualsevol data compresa entre l’1 de gener i el 24 de març, haurem de comptar-hi un any més.
Catalunya i Aragó no abandonarien aquest estil de comptar els anys ab Incarnatione Domini fins a les Corts de Perpinyà de 1350.

La carta de població d'Alcanar s'havia atorgat, per tant, en plena vigència d'aquell estil cronològic! Vet aquí l'explicació de tot plegat.

Llavors vam caure-hi: un senzill càlcul permetia avançar, ja en aquella primavera de 1980, que nou anys més tard -concretament, el 28 de febrer de 1989- Alcanar faria set-cents cinquanta anys. No valdria la pena de commemorar-la, l'efemèride?

Contraportada del Butlletí informatiu Alcanar de juliol de 1987: l'efemèride sortia oficialment a la llum. L'Ajuntament destacava la necessitat de "preparar una brillant celebració del DCCL Aniversari". A més, el 1989 seria any de Festes Quinquennals

El 750è aniversari


Fou cap a la primavera de l'any 1983 quan, en un acte de la campanya de les eleccions municipals, vam proposar per primera vegada la commemoració del 750è aniversari de la carta de població. Encara faltaven sis anys, però no ens hi havíem d'encantar.

Més avant vam anar maldant-hi de tant en tant. Amb tot, en quatre anys no se'n va tornar a parlar.

Fins a l'estiu del 1987. Va ser llavors quan, després de les següents eleccions municipals, des de la nova regidoria de Cultura es va fixar la commemoració de l'aniversari com a prioritària.

L'editorial del número de juliol del butlletí informatiu municipal, sota el títol de Canarevitat, després d'anunciar que hi havia "molta feina a fer", hi destacava la necessitat de "preparar una brillant celebració del DCCL Aniversari". Conseqüentment,  per al dilluns 10 d'agost de 1987 es va convocar al saló d'actes de l'antic ajuntament "una reunió àmplia de tota aquella gent relacionada amb moviments culturals d'Alcanar o amb inquietuds d'aquesta mena", tal com va informar-ne el butlletí informatiu municipal.

Hi van assistir quasi mig centenar de persones: affeccionats a la ràdio,  relacionats amb el butlletí informatiu local (encara no s'havia creat Lo Rafal), pertanyents a l'Escola Municipal d'Art, al Grup de Teatre Gresol, a l'Agrupació Excursionista, al grup Amics Amstrad (interessats en el món de la informàtica), al Grup de Dones, a l'alumnat del centre de Formació Professional, a la Penya Barcelonista, a la Banda de Cornetes i Timbalers... També hi van ser els regidors de Cultura, d'Ensenyament, de Turisme, de Joventut i d'Ecologia i Medi Ambient.

El regidor convocant va precisar que es tractava d'una reunió "representativa, però en cap cas integrada per representants". Restava oberta a noves incorporacions.

Contraportada del Butlletí informatiu Alcanar de maig-juny de 1987: la regidoria de Cultura hi havia fet la primera crida a la ciutadania amb vista a la creació d'una comissió per a organitzar els actes commemoratius del 750è aniversari de la carta pobla

No cal dir que, dels tres assumptes que hi vam plantejar, un fou la necessitat de crear de manera immediata la Comissió Organitzadora del 750è Aniversari. I l'entesa i la coincidència de parers entre totes les persones que van assistir a la reunió va suposar el tret de sortida de la commemoració de l'efemèride.

L'endemà, la fita del 28 de febrer de 1989 ja estava al carrer. Se'n parlava per tot arreu. 

Finalment, havia saltat l'espurna. I una part del sector més conservador del poble va alçar el crit al cel: no havia dit el canonge Matamoros que Alcanar es va fundar l'any 1238? Doncs llavors era així, i punt!

La contra

 
Hi hagué qui va regirar algolfes i calaixeres en busca d'exemplars de la meritosa Historia de mi pueblo. Amb seixanta anys de retard, els van desempolsar corrents per a mirar de fer la cara roja a aquells quatre desvergonyits que ara, a tres quarts d'onze, s'havien tret de la mànega allò del 1239.

Els membres de la comissió organitzadora del 750è aniversari van haver de fer el cor fort des del primer dia. Van aprendre a capejar el temporal sense escletxes i amb bon humor, mentre esmerçaven hores i treball en la tasca que s'havien proposat. Si molt convé, en una entrada posterior del bloc en farem un repàs, de tot allò.

Aviat la situació va anar agafant un to gairebé surrealista: mentre la comissió continuava  reunint-se totes les setmanes i traballava per a organitzar un ventall amplíssim d'actes -alguns dels quals generarien importants despeses al municipi-, tothora amb l'esguard posat en el dia 28 de febrer de 1989, una altra gent les engegava pels descosits: que l'aniversari de bo seria al febrer de 1988, que aquesta data ja era a tocar... i que aquells quatre saberuts tan errats de comptes no hi havien previst res!

Quina badada. Alcanar faria el ridícul més espantós. Se'n riuria tota la comarca.


Contraportada del Butlletí informatiu Alcanar d'agost de 1987: s'hi seguia demanant la col·laboració de particulars i entitats en l'organització dels actes de l'aniversari

Les crítiques i blasmes a la regidoria i a la comissió organitzadora es van fer cada cop més fortes i atrevides. A partir del febrer de 1988 s'hi afegiria el sarcasme, quan no la burla: l'aniversari ja havia passat, però sense pena ni glòria... perquè, per culpa de quatre, no s'havia celebrat! Se'n sentien a dir de grosses.  Més que més quan des de l'alcaldia, per raons de política de campanar, es començà a donar pàbul a la protesta que atiaven al carrer. 

Que no ho havia deixat ben clar Matamoros? Que no hi havia insistit tota la literatura local subsegüent que l'havia anat citant una i altra vegada, programes de quinquennals inclosos? Canten papers, deien, i callen barbes. No s'havia sentit a dir sempre que Alcanar s'havia fundat l'any 1238?

La campanya a la contra fins i tot arribaria a ampliar, de retruc, l'impuls a la iniciativa -de per si interessant, tot sigue dit- de reeditar la Historia de mi pueblo, Alcanar. Potser algú s'afigurava que, davant del dubte, la paraula del canonge sempre aniria a missa?

Ben mirat, no hi ha mal que per bé no sigue.


Contraportada del Butlletí informatiu Alcanar de setembre de 1987, amb alguna badada que llavors arrossegàvem i avui ja quasi fa feredat.Endevineu quina?

Tantes i tan insistents suspicàcies exigien una resposta. S'acostava el 1989. Urgia resoldre el debat i aclarir el tema del tot. Per això, a través del coordinador territorial dels Serveis de Cultura de Tortosa, l'historiador Ramon Miravall, es decidí de demanar un dictamen al Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya.

En fer un resum de les activitats de la comissió organitzadora del 750è aniversari, una persona tan seriosa com Alfons Martínez-Aguado -periodista, exregidor  i cofundador l'any 1977 del butlletí informatiu Alcanar-  descrivia amb mestria, elegància i contundència alhora el feixuc, enterbolit escenari d'aquells últims mesos del 1988:

"Des de mitjan del 87 aquesta comissió ha anat reunint-se periòdicament cada dijous, projectant i organitzant, fins ara a efectes de divulgació, l'Aniversari i els actes a celebrar en les dates que exactament es compleix l'esmentat aniversari, que és el 28 de febrer de 1989. Data que per cert ha hagut de ser revisada una i altra vegada, consultant per això a erudits en la matèria, davant la preocupació de cert sector perquè considerava que aquesta no era la data exacta de l'aniversari. Punt totalment, ara per ara, comprovat i reconsiderat, sens cap mena de dubte de la seva autenticitat."

El dictamen del Servei d'Arxius de la Generalitat


Amb data 9 de gener de 1989 el cap del Servei d'Arxius, Josep Mª Sans i Travé, va emetre el corresponent informe. I va trametre'l a l'Ajuntament d'Alcanar.

Contraportada del Butlletí informatiu Alcanar de novembre de 1987, en plena campanya de contestació a l'aniversari previst per al febrer de 1989

El dictamen es va publicar tot seguit a les pàgines 8-9 del programa de la commemoració de l'aniversari. Després d'una breu introducció i una referència al contingut de la carta de població, el Servei d'Arxius abordava la qüestió objecte de controvèrsia:

"El document està datat el dia abans de les Kalendes de març de l'any 1238, que correspon a la datació, segons l'era comuna, del 28 de febrer de 1239.

A grans trets, a l'època medieval hi havia dues maneres de datar per l'any de Crist i deixant a banda l'Era Hispànica i la del regnat dels reis francs.

Pels anys de Crist es datava en relació a l'Encarnació -25 de març- i la Nativitat -25 de desembre.

Pel primer sistema, utilitzat als comtats catalans d'una manera general a partir de finals del segle XII fins a mitjans del segle XIV, l'any es feia començar el dia 25 de març i acabava el dia 24 del mateix mes de l'any següent."


Contraportada del Butlletí informatiu Alcanar de desembre de 1987. Com s'hi pot observar, la comissió ciutadana organitzadora del 750è aniversari ja ho tenia per mà i anava a velocitat de creuer, fins al punt que havia rellevat en el protagonisme de l'organització de l'efemèride a la regidoria de Cultura, que hi mantenia el seu suport però passava a un discret segon pla

Sans i Travé esmerçava unes quantes línies més, mirant de ser més pedagògic encara:

"Això fa que totes aquelles datacions fetes entre el 1r de gener i el 24 de març corresponen no a l'any pròpiament de la datació sinó al següent, segons l'era comuna nostra. Així, si un document està datat el dia 1 de gener de l'any de l'Encarnació de 1200, com que l'any el feien començar el dia 25 de març -aniria des del 25 de març del 1200 fins el 24 de març de 1201- correspon al primer de gener de l'any 1201.

Aquest és el cas de la datació del mes de febrer de l'any 1238 de l'Encarnació, que correspon, doncs, al mes de febrer de l'any 1239.

El segon sistema de datació per l'any de Crist és el relatiu a la Nativitat. En aquest cas es fa començar l'any el 25 de desembre, de manera que els dies compresos entre l'esmentada data i el 31 del dit mes, corresponen a un any menys segons la datació per l'era comuna. Així el 26 de desembre de l'any de la Nativitat de 1353, és en realitat el 26 de desembre de 1352 del nostre calendari. Aquest sistema fou introduït a Catalunya per una ordenança de Pere el Cerimoniós a Perpinyà el 16 de desembre de 1350."

Encara serrells de confusió?


"Per tot el dit", hi concloïa Sans i Travé, "confirmo que la carta de població d'Alcanar està datada, d'acord amb el sistema actual de datació, el 28 de febrer de l'any 1239" (el subratllat és nostre).

De moment, la qüestió pareixia resolta.

Uns quants es van quedar amb un pam de nas. Però ni amb allò va haver-n'hi prou. Les suspicàcies d'un reduït sector de l'Alcanar més ranci van continuar, bé que en endavant només esporàdicament i d'esquitllentes.

Potser per això una certa confusió segueix enterbolint el tema.  Inèrcies? Recels? El cas és que l'article corresponent a Alcanar de la Viquipèdia, la famosa enciclopèdia lliure, encara persevera a hores d'ara en l'errada. No trobeu que n'urgeix la revisió?

D'una altra banda, s'agrairia que alguns dels membres d'aquella ja mítica comissió organitzadora del 750è aniversari, si els vingués de gust, comentessen aquesta entrada per a rememorar més fets, detalls o aspectes d'aquells dies de pedra verosa que vam tenir la sort de  viure colze amb colze.

Cap comentari:

Publica un comentari