Tradueix

La recuperació dels "Goygs del Remey": els goigs de pregàries




En encetar les festes Quinquennals, fem una mica de memòria: l’any 2008 vam contar a la revista Lo Rafal com la pista d’un antic dibuix havia engegat la recerca dels goigs que Alcanar li cantava antany a la seva marededéu


Tot va començar tres dècades abans. Amb aquell número d’octubre de 1978 del butlletí informatiu municipal. En glossar les pàgines que el canonge Josep Matamoros havia dedicat al Remei, Alfons Martínez-Aguado va reproduir-hi un dibuix de la Verge «venerada en la villa de Alcanar», amb l’ermita i un parell de xiprers a banda i banda.

Dibuix imprès sobre una tela fina que, segons Alfons Martínez-Aguado, una família canareva va conservar durant més de cent anys. Podria correspondre a la imatge primitiva de la Mare de Déu que fa tres-cents anys, en eixamplar l'ermita del Remei, va fer cap a les Cases. A la dreta de la imatge, dos xiprers; a l'esquerra, el santuari (Butlletí informatiu Alcanar, octubre de 1978)

Una devota família canareva havia conservat aquell dibuix des de feia una centúria, imprès en una tela fina. Ells l’assemblaven molt a la marededéu que recordaven haver vist a l’església de Sant Pere, a les Cases d'Alcanar. En la traça, la hi havien guardada a començaments del segle XVIII perquè no fes nosa en les obres d’eixample de l’ermita del Remei. En enllestir-les, però, van acabar ficant-n’hi una de nova (la que també desapareixeria el 1936)... I aquella imatge primitiva, que segons la llegenda havien retrobat uns pastors poc després de la conquesta feudal, ja no va tornar mai al seu santuari.

La imatge es va quedar a les Cases. Més tard se’n perdria el rastre.

A mossèn Matamoros, això li penava: «prueba indiciaria de que la imagen de las Casas fue la primitiva del Remedio la tenemos en la similitud de ésta con la estampa de los gozos, que es una copia fidelísima de aquella».

Els goigs són cançons religioses de text anònim i melodia popular fiada a la memòria. Però n’hi ha, de tan antics? ¿Tant com per a dur gravada una marededéu «cuyo carácter arcaico y típica forma triangular», segons el canonge, «denuncian su remoto origen, que bien puede fijarse en el siglo XIV»?

Fet i fet, els que hi entenen diuen que els goigs més primerencs es remunten al segle XIV. Del XVII ençà se’n va generalitzar la publicació en fulls solts.

Diada del Remei de 2009: l'enxaneta corona el castell davant de l'ermita

UNA MAREDEDÉU TRIANGULAR


La web de la parròquia esmenta diversos cants de lloança adreçats a la patrona d’Alcanar: la Pregària a la Verge del Remei musicada pel compositor Enrique Cofiner; la Salve Marinera que entonen els casencs en emportar-se la imatge... Amb tot, els més tradicionals són els goigs. Tothom n’ha sentit interpretar uns a la rondalla: «Elegida sou per Déu, salut del gènere humà, sempre en Vós busca remei, nostre poble d’Alcanar...».

Però, i els antics, que anirien associats a una marededéu triangular?

A les llibreries de vell barcelonines n’hi ha fet cap una bona pila, de goigs de la Verge del Remei: en llatí, els de Caldes d’Estrac (s. XVII); en castellà, els de Caldes de Montbui (1873); en català la majoria, tant del segle XVIII (Alcover, Arenys, Vic...) com del XIX (Manresa).

Capçalera de l'estampa que reprodueix els goigs de pregàries de la Mare de Déu del Remei (segles XVIII-XIX)

Aquí en reproduïm uns que porten l’advocació a la capçalera, però no el lloc on es venera la imatge gravada en boix. Sensiblement acampanada, s’assembla molt a la divulgada per Aguado. La riquesa del corondell, la pressió de la planxa i els motius tipogràfics semblen situar-ne la impressió al segle XVIII. Tanmateix...

Fa sis anys ens preguntàvem si estàvem davant l’«estampa de los gozos» a què es referia Matamoros. La veritat és que el temps no ens ho ha aclarit gaire. A  l’octubre de 2012 hom pogué veure com subhastaven per internet una estampa dels goigs del Remei -descrita com “goigs pregarias nostra señora del remey venera en el remei de Alcanar, original siglo  XIX”- i algú se la quedava pel preu de 28 euros. I encara una d’idèntica ha estat inclosa en l’exposició La premsa escrita a Alcanar, una visió gràfica i històrica, que es pot visitar aquests dies a la planta baixa de la Biblioteca Trinitari Fabregat.

La marededéu pels carrers d'Alcanar (any 2009)

EL MANUSCRIT DELS ANDREUS

L’altre fil de la trama rau en una singular llibreta enquadernada en pell, xicoteta, esgrogueïda pel temps i rosegada pels ratolins. Andreu Queralt ja va esmentar-la al número d’octubre de 2004 del Butlletí informatiu Alcanar.

Són els comptes del pagès Andreu Sancho Sancho, nascut a Alcanar el 1772 i casat el 1796 amb la Joaquima Valls per a tenir-hi vuit fills. Andreu n’anotarà meticulosament els batejos en aquella Memoria para Andrés Sancho de Andrés de cuentas y otras cosas, al costat de despeses judicials, vendes de cavalleries, rebuts de les pensions dels censals, etcètera.

Encapçalava la llibreta l’himne pasqual Reina del Cel, l’antífona de sant Gregori en un llatí d’anar per casa. Més avant, les Benditas del nacimiento que es recitaven per Nadal. En un castellà maldestre, el poema El setenario de Nuestra Señora: «Fucistes Virgen angustiada/ en la pacion de Jesus...». Després les coples dedicades A la reyna del Cielo para esta obra que va a empesar: «Venit a resar./ La Virgen del Santo Rosario/ aora y en la muerte/ os hayudará».

La nissaga dels Andreus era tradicionalista, beata i censatària de la parròquia. De cada generació en sortia un capellà, una monja o un frare. És el cas d’Andreuet, monjo de 25 anys que en faltar son pare l’any 1835 va heretar-ne la llibreta de comptes.

Festes Quinquennals de 2009: els veïns i veïnes de la Carretera Nova s'afanyen a acabar la catifa de serradura per on, al cap de poques hores, passarà la imatge de la Mare de Déu del Remei

 

«PER LOS VOSTRES GOIGS TAN GRANS, / DAUNOS PREST REMEY, SEÑORA»


Exclaustrat al cap de poc, fra Andreu no patirà gana. De seguida troba ocupació com a col·lector de la parròquia. Es reclou a la casa pairal que va del carrer de Jesús al dels Arcs (avui d’Hug de Folcalquer), ben prop del temple parroquial de Sant Miquel, amb sa mare i dos germans fadrins.

Hi conserven una marededéu. Al primer pis, fra Andreu s’hi fa construir un oratori ben acolorit.

Allí esmerçarà les hores resant, llegint llatinòrums i arreplegant amulets per guardar-se del món roí, com ara l'Oracion que fue allada en el sepulcro de Cristo Nuestro Redemtor, la que tiene el Sumo Pontifice en su oratorio y el monarca Carlos 3º en el suyo, una carta per guanyar indulgències que Jesús va oferir a les santes Isabel i Brígida. O la pregària Bendita sea tu pureza y eternamente lo sea amb què fra Andreu fa comptes la vespra de la Mare de Déu d’agost: a raó dels dos-cents dies per lletra que va concedir Pius VII, en surt un total de... 37.200 dies d’indulgències! Déu n’hi do.

I el misteriós quadrat d’origen cèltic que formen els mots SATOR AREPO TENET OPERA ROTAS? Un enigma conegut, antiquíssim. “El pagès enfila el solc amb la xaruga”, hi van llegir igual a l’endret que a l’inrevés els alquimistes. Però, i fra Andreu Sancho? Potser ho feia servir d’encanteri contra mals de queixal i mossegades de gos? O de joc místic, ja que el quadrat amaga al mig la creu que sosté el món?

Una pàgina de la llibreta en què un canareu va transcriure, fa més de dos-cents anys, els antics goigs de la Mare de Déu del Remei

Però el tresor més valuós del monjo exclaustrat no eren aquests textos màgics. Al manuscrit, son pare encara hi havia transcrit una altra cosa: els Goygs de Nuestra Señora del Remedio, unos de pregarias, otros de gracias. Quatre pàgines i mitja atapeïdes de lletra vehement de grandària desigual, amb esmenes, ratlles i garramanxos que hi separen les estrofes. I una clara finalitat pràctica: recordar-se’n bé.

Los de pregarias son estos, s’hi indica. I més avant: Los de gracia son estos. No valia a badar.

ELS GOIGS DE PREGÀRIES



Goygs de Nuestra Señora del Remedio, unos de pregarias, otros de gracias

Los de pregarias son estos


Puix regnáu sobre los Sans,
excelen y vencidora,
per los vostres goigs tant grans,
daunos prest Remey, Señora.


Remediau per goig, Princesa
del Arcangel Grabiel.
Remediau en nostra presa,
miráu nostre mal cruel.
Remediau ab vostres mans,
puix lo Fill tant vos honora.
Per los vostres goigs tant grans,
daunos prest Remey, Señora.



L'ermita del Remei, en una imatge de fa cent anys


Remediau puix sent donzella,
paríreu Deu verdader.
Remediau puix sou aquella,
la que prest nos pot valer.
Remediau als desijans
mostranvos consoladora.
Per los vostres goigs tant grans,
daunos prest Remey, Señora.


Remediau per goig insigne
dels tres Reys del Orient.
Remediau per lo benigne,
vostre Fill tant excelent.
Remediau pels meris tans
que vos mereixedora.
Per los vostres goigs tant grans,
daunos prest Remey, Señora.



Remediau, Señora mia,
puix lo veu resusitat.
Remediau av aligria,
no's vullau desamparar.
Remediau los nostres plants,
alegrau al trist que plora.
Per los vostres goigs tant grans,
daunos prest Remey, Señora.


Remediau puix que miráreu
en lo Cel muntar lo Fill.
Remediau puix deslliurareu
tod lo mon an perill.
Remediau pels triunfans
puix que sou possehedora.
Per los vostres goigs tant grans,
daunos prest Remey, Señora.


Remediau afavorida
per goig del Esperit Sant.
Remediau y daunos vida,
Verge digna triunfan.
Remediau als suplicans,
ab lo Fill emperadora.
Per los vostres goigs tant grans,
daunos prest Remey, Señora.

La imatge de la Mare de Déu del Remei de retorn a l'ermita, ara fa tot just cinc anys


Remediau per ser assunta
en los Cels ab gran honor.
Remediau puix tant conjuncta
sou ab Deu Nostre Señor.
Remediau los nostres danys
que tenim en cada ora.
Per los vostres goigs tant grans,
daunos prest Remey, Señora.


Remediau, y dau descans
al devot, que vos adora:
per los vostres goigs tan grans,
daunos prest Remey, Señora.

Diuen que la devoció envers la Mare de Déu del Remei es remunta als segles XVI i XVII, amb la propagació que van fer-ne els monjos de l’Orde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris. L’ermita del Remei d’Alcanar data de la mateixa època.

En aquell temps en què l’advocació de l’ermita al Remei encara traspuava la frescor de les coses recents, la que acabem de transcriure era la pregària que li resaven els canareus i canareves a la seva nova (llavors, és clar) patrona, per a demanar-li remei. Després, per a agrair-l'hi, en resaven aquesta altra.

I la hi resaven així, amb aquestes mateixes paraules, en aquest català tan gustós que parlem a Alcanar. Cosa que potser no els faci gens de gràcia a alguns que s'estimen més d'escoltar els epígons de mossèn Federico Domingo, l'oratòria sagrada (?!) del qual segueix retronant a la plaça Major en aquell castellà de pinxos de postguerra. Quan els qui podrien empentar la ciutat cap a nous horitzons no mouen un dit i es limiten a conservar la cadira, els galifardeus de qualssevol retòriques estantisses i obscurantistes se n'emprenen i, a poc a poc, tornen a tallar-hi ells el bacallà.

I com que encara estem així, per los vostres goigs tan grans, dau-nos prest remei, Senyora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada