Tradueix

Les Martorelles i el pont dels Estretets



La major vinculació dels Estretets amb Alcanar –molt més intensa que no amb Vinaròs– podria explicar-se pel fet que el pont s’hagués concebut, justament, com una via de comunicació eminentment canareva  

 

Qualsevol observador pot comprovar-ho fàcilment: el camí de les Martorelles surt d’Alcanar per la banda de la partida de la Fàbrica i enfila fins al riu Sènia, que antigament travessava pel pont dels Estretets. La hipòtesi de l’origen romà del pont –avui quasi descartada–  segur que es va veure abonada en el seu moment pel traçat summament rectilini del camí, digne dels millors enginyers del Laci.


Partida i camí de les Martorelles



El camí de les Martorelles es diu així perquè duu a les finques de la Martorella. En aquesta partida rústica d’extensió considerable, al SE del nucli urbà del poble, hi han conviscut històricament els conreus d’horta i els garrofers.

PARTIDA, CAMÍ... I CEMENTIRI


Però, d’on ve el topònim de les Martorelles?

Fa uns anys vam apuntar la possibilitat que el nom provingués etimològicament del llatí vulgar martyretula, que vol dir “els petits cementiris”. És l’etimologia que el gran filòleg català Joan Coromines atribueix al nom d’un municipi del Vallès Oriental, Martorelles, a la seua monumental obra Onomàsticon Cataloniæ.

A cinc-cents metres del riu Sénia i del pont dels Estretets, a la vora del camí de les Martorelles, fa anys que s’hi van descobrir, justa la fusta... un parell de tombes en cista! Cadascuna d’elles estava formada per mitja dotzena de lloses disposades sota terra, en forma de rectangle, col·locades verticalment, amb unes altres que hi feien de coberta.

Els morts hi reposaven en posició supina, amb els braços estirats al llarg del cos i el crani mirant cap a l’orient. No portaven aixovar i estaven orientats de nord a sud.

Els arqueòlegs pensen que resulta força probable que existisquen més tombes en un radi de 100 metres al voltant.

LA GRAN FINCA DELS MARTORELL?


Tanmateix, també pot ser que les coses siguen més senzilles. Pensem en la Sunyera, la Revertera i d’altres finques que, designades amb el cognom de la família propietària en femení, han acabat batejant contrades senceres.

En un article sobre els nobles d’Ulldecona titulat Els de Giner i Martorell, l’investigador Joan Roig i Vidal esmenta una gran finca al terme d’Alcanar anomenada justament la Martorella (!)

L’any 1598 la finca havia estat propietat del Magnífic (aquest tractament fa pensar que posseïa algun tipus de privilegi) Joan Martorell i Serrat, un mercader resident a València. L’havia heretada de Domènec i mossèn Joan Martorell, son pare i oncle, respectivament.

El camí de les Martorelles devia continuar a l'altra banda del riu, pel pont dels Estretets

Els Martorell la hi havien comprat a un personatge d’allò més important: Jeroni Terça, arxidiaca de Culla, ardiaca i canonge de Tortosa. Cal tenir en compte que en aquell moment la família Terça formava part del nucli dur dels interessos de la monarquia espanyola a Catalunya.

Encetat el segle XVII, l’extensa heretat va fer cap a mans del nét de Joan, el cavaller Batiste Giner i Martorell, doctor en dret que l’any 1645 era jurat en cap d’Ulldecona. En

faltar aquest la va heretar son germà, el cavaller i militar Francesc Martorell, qui durant la Guerra dels Segadors faria la sort de romandre fidel a la causa de Felip IV de Castella.

Gràcies al professor Roig podem seguir la nissaga dels hereus dels béns dels Martorell: Francesc Giner i Gilabert, que va morir jove (1627-1659); son fill Francesc Giner i Marimon (1652-1718); Francesc Martorell i Ribera (mort l’any 1749)... A mans de qui  havia fet cap la gran propietat canareva dels Martorell? Coincideix amb l’actual partida de la Martorella? Seria interessant poder-ne seguir el fil.

Cap comentari:

Publica un comentari