Els actes commemoratius del 750è aniversari de la carta de població d'Alcanar van començar al febrer de 1988, per a estendre's al llarg de bona part del 1989
La comissió organitzadora del 750è aniversari va constituir-se a l'estiu de l'any 1987, quan faltava poc més d'any i mig per a l'efemèride del 28 de febrer de 1989.
El seu nucli dur, diguem-ne, estava integrat per un equip realment de luxe: Alfons Martínez-Aguado Sancho -periodista, cofundador del butlletí informatiu Alcanar-, el polifacètic empresari Joan Gil Fibla -primer president de la International Society of Citrus Nurserymen (ISCN)-, Joan-Josep Sancho Esteller, Joan Batiste Beltran Reverter, Vicent Matamoros Sanz i, en la mesura que li ho permetia la seva tasca acadèmica a la Universitat de València, la paleògrafa canareva Mª José Carbonell Bòria, artífex del I Congrés d'Història d'Alcanar. En els seus inicis també van col·laborar-hi molt activament el gaspatxer Joan-Vicent Sanz, que treballava de professor a Alcanar, i Joan Francesc Tomàs Gil, llavors administratiu de l'Ajuntament, que va començar fent-ne de secretari, d'aquella comissió gairebé de llegenda.
No m'hi deixo ningú?
La comissió es reunia cada dijous a la nit a l'edifici consistorial de damunt la cisterna del Vall, que seria enderrocat al cap d'un lustre. Normalment, a la sala juntes que tenia finestra al passatge Español.
De tant en tant, però, segurament per manca d'espai, vam haver de trobar-nos a la sòrdida, polsosa biblioteca del capdamunt del casalici. Llavors hi vam fer servir la primera taula que hi havia entrant a la dreta, sota la docta amenaça d'aquells prestatges de fusta massissa on s'arrengleraven els més de cent feixucs volums negres, amb lletres daurades als lloms, de la imponent Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana.
La famosíssima Enciclopedia Espasa penjava sobre els nostres caps, igual que aquells llums dignes d'una botiga d'antiguitats.
 |
| Una imatge per a la història. Gairebé tots els membres del nucli dur de la comissió organitzadora del 750è aniversari en plena sessió de treball. Llàstima que hi falti Vicent Matamoros, que aquella nit no degué poder-hi assistir! D'esquerra a dreta: Alfons Martínez-Aguado (al cap de dins), Joan Batiste Beltran Reverter (en primer terme), Agustí Bel (llavors regidor de Cultura), Joan-Josep Sancho i Joan Gil. Aquesta reunió va tenir lloc a l'agost de 1988, a l'atrotinada biblioteca que hi havia l'última planta de l'antic ajuntament (foto del Butlletí informatiu Alcanar) |
També posarien el seu gra d'arena en aspectes puntuals de la commemoració mossèn Joan Ferré -rector de la parròquia-, Carmelo Niubó, Maribel Martínez-Aguado, Narcís Galià i Estela Sancho. I diverses entitats com el Col·lectiu Fotogràfic Canareu (antecedent de l'actual Aula), la Societat Filatèlica i Numismàtica d'Alcanar, el Grup d'Amics del Motor d'Alcanar, el Club de Bàdminton i la Societat de Caçadors Diana.
I segur que m'hi deixo algú.
Ah! I finalment, per decisió de l'alcaldia, va figurar en el programa corresponent una comissió col·laboradora de regidors i tot (?), amb representants de quatre forces polítiques presents al consistori. No fos que algú es molestés per no sortir a la foto i trontollés el govern municipal "d'unitat".
LA FELICITACIÓ DE JOAN-JOSEP SANCHO: "ALCANAR, D'AVUI A MOLTS ANYS!"
En un primer moment la nostra activitat va ser sobretot de divulgació. Vam engegar-la amb l'elaboració de l'adhesiu blanc que havia de dur la commemoració a les carpetes, als vidres dels cotxes, a les escaparates dels establiments... Corria l'octubre de 1987 quan l'afortunat lema ideat per Joan-Josep Sancho, ALCANAR, D'AVUI A MOLTS ANYS!, començava a fer-se popular entre els canareus i canareves de totes les edats.
També es van confeccionar unes camisetes blanques amb el mateix lema. Van tenir una acollida excel·lent. Tant, que se'n van haver de fer més.
 |
| L'adhesiu que es va fer tan famós. Amb la seva senzillesa, esdevingué el símbol més popular de la commemoració del 750è aniversari. Val a dir que el lema ALCANAR, D'AVUI A MOLTS ANYS! fou producte de la inventiva de Joan-Josep Sancho |
Dissabte 27 de febrer de 1988 es donava el tret de sortida de l'any de l'aniversari. La Companyia Curial representava la comèdia Torna-la a tocar, Sam! al cine-teatre Catalunya (que amb el temps seria rebatejat com auditori José Antonio Valls Subirats).
Un goig de representació. Divertidíssima. Digna de l'argument de Woody Allen, magistralment dirigit i adaptat per Ricard Reguant. La sala es va omplir de gom a gom, amb públic que havia vingut de tota la comarca i va riure-hi ben a gust. Tot un èxit.
Els aplaudiments van ser tan aclaparadors que, en finalitzar la representació, l'alcalde Joan Batiste Beltran va entrar corrents als vestidors per a felicitar personalment els actors... i emplaçar-los a repetir la funció al cap d'uns dies!
Ara no recordo si va ser al cap d'una setmana o de dues. Però el cas és que sí, els de la Curial van tornar a representar-la-hi.
L'espiral imparable del 750è aniversari!
 |
| Publicitat de la comèdia Torna-la a tocar, Sam!, amb la qual es van iniciar els actes de commemoració del 750è aniversari (contraportada del BI Alcanar) |
"UN DIA EN LA VIDA D'ALCANAR"
Les activitats programades per la comissió ja no tindrien aturador, en un devessall continu que duraria molts de mesos.
Corria aquell mateix mes de febrer quan va veure's un estol de reporters gràfics aficionats, de totes les edats i alçàries, escampar-se per la ciutat i el terme. Amb la càmera a les mans, amunt i avall, els fotògrafs amateurs miraven d'immortalitzar moments i racons canareus.
Participaven en la mostra Un dia en la vida d'Alcanar, que vam poder organitzar gràcies al Col·lectiu Fotogràfic.
Aquell dia, més d'un vam pujar al capdamunt del campanar per primera vegada, en busca de vistes més o menys inèdites dels terrats del poble. Recordo que per aquelles precàries escales, trepitjant femta de coloms amuntegada, no s'hi cabia. Dalt de tot, on són les campanes, entrava pels grans finestrals un aire que feia l'efecte que t'havia de tombar.
 |
| Al febrer de 1988, faltant un any per a l'aniversari, es va organitzar la mostra fotogràfica Un dia en la vida d'Alcanar (contraportada del BI Alcanar de febrer de 1988) |
Ja no hi havia qui ho pogués aturar, tot allò.
L'ALTRA CARA DE L'ANY
Aquell espectacular esclat cultural en què la comissió del 750è aniversari esmerçava desinteressadament esforços i temps contrastava, però, amb l'estil dels galifardeus que començaren a deixar-se caure per les àrees claus de la Casa Gran per a instal·lar-hi una dinàmica ben diferent.
Que per quins set sous?
Alcanar era un poble pagès encarat al Regne, tothora amanit a buscar-hi finques aptes per a planter o nous tarongerars. Gairebé sense voler saber-ho, però, era (és) també un municipi amb 14 quilòmetres de costa i atractives perspectives turístiques i urbanístiques, a les quals la majoria de la població semblava haver girat ingènuament l'esquena. Llavors, per què no especular-hi? Més d'un espavilat foraster va acudir a la mel. No s'hi estava tramitant el primer pla general d'ordenació urbana? No era el moment idoni per a requalificar sòl? Amb la immensa majoria dels canareus i canareves, llevat de quatre gats, treballant al camp, potser fins i tot el més beneit hi faria rellotges.
Aviat se li veuria el llautó a més d'un. En el decurs d'aquell 1988, tant el pompós "govern d'unitat" municipal com el grup majoritari a l'ajuntament es van fracturar. Començaven quinze anys de bipolarització que després deixarien un solatge que Déu n'hi do.
Res de nou sota la capa del sol. Rere la façana participativa, festiva i culturalment engrescadora d'un consistori, a qui hi vulgui tallar el bacallà de la rebotiga estant només li cal reservar-se en exclusiva la iniciativa i decisió en matèries com contractació d'obres i serveis, hisenda... i sobretot, si estem parlant d'un municipi turístic costaner, en urbanisme.
I així la resta -festes, xerrades, exposicions, funcions de teatre, concerts, fires, ball, actes per l'aniversari de la carta pobla- només seran vuits i nous i cartes que no lliguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada